Este post no tendría que haber existido nunca. Este post tendría que ser para contar la experiencia de este fin de semana un gran reto deportivo que he podido conseguir junto a mi mujer Laia. Pero todo ha quedado en un segundo plano cuando recibimos la triste noticia de la muerte de Dani Jarque. La vida tiene caminos difíciles de entender y hay que asumirlos y seguir adelante, pero aveces te pone ante situaciones que son inaceptables. Y a mi me deja sin palabras.
Descanse en paz. Mi pésame a la familia y un abrazo a todos los pericos.
Descanse en paz. Mi pésame a la familia y un abrazo a todos los pericos.
Adiós Capitán
6 comentarios:
Ha sigut un cop molt dur per tots els esportistes siguem de l'especialitat que siguem. Que et pugui passar aixó amb 26 anys és algo inexplicable. Una gran pena per l'esport espanyol. El meu més sentit condol per tots els pericos i en especial a la seva familia.
D'altra banda felicitar-vos a tu i la Laia per aconseguir el repte de Cavalls de Vent. Un petó als dos.
Ferran,
Continuo sense entendre res,arribarà el dia en que algú ens donarà certes explicacions a fets com aquest, de totes formes,això és un drama.
Santi
Supporter2
Descanse en paz Dani Jarque, una gran pérdida.
A mi también me ha dejado con un amargo sabor de boca y sin palabras.
Un fuerte abrazo a la familia y apoyo para ese bebé que tiene que nacer.
Gràcies Gemma, un llastima tot això que vivim ara, no se que dir...ja fa estona que m'he quedat sense paraules. Per altre banda aquest cap de setmana ho em passat molt bé hem fet un gran equip i la que s'ha sortit a sigut la Laia, sense gaiarabé entreno, però jo ja m'ho esperaba. Salut.
Ànims Santi, nomes hi ha un camí i es cap endevant. No ens queda un altre, una abrçada.
Clista ánomnimo, gracias por sumarte al pesame para la familia, estamos todo en estado de shock.
Ferran, des del moment que vàrem rebre la noticia em vaig quedar molt glaçat. Sempre ens queden els dubtes als que fem esport de manera més o menys intensiva...
A més en Dani era un perico de debò i la família espanyolista no l'oblidarem mai. Descansi en pau.
La Laia, una campiona. Entrenant des de fa poc, amb els peus llagats i el tormell tocat... i a molts trams tirant també del grup. No oblidem que ella era qui tirava de tots abans de la tempesta de calamarça a les Penyes del Moixeró. L'any que vé la volem també entre nosaltres per fer-ne la sub 24h.
Una abraçada.
Fran ara mes que mai s'ha de notar que els pericos som una familia, ens hem de roclzar uns als altres.
A la Laia veure si la convencem per les 24h, amb entreno ho te de sobres, nomes falta que vulgui. Gràcies pel cap de setmana sense vosaltres no ho haguesim aconseguit. Una abrçada.
Publicar un comentario