domingo, 17 de febrero de 2008

A 14 días del día M

El domingo, después de la tirada larga del sábado, me encontraba sorprendentemente recuperado, muy motivado y con ganas de más. Pero tenía que estar por motivos laborales (sí, sí, ya se que cuesta de creer), en la estación de Formigal el domingo por la noche. Me esperaban 3 días de esqui a saco y un ritmo de vida digamos que no muy deportivo. Muchas horas de esquí y no demasiadas de sueño. El lunes primera toma de contacto, hay bastante nieve, aunque no esta en excelentes condiciones, cerramos la jornada con unas 5 horas de sube-baja. El martes pasamos de las pistas y el estilo yo-yo, nos calzamos los esquís de montaña y nos subimos al Pico Arroyeras (2573 m), el más alto de la zona. En poco menos de 3 horas nos plantamos en la cima, hacemos trampa ya que aprovechamos un par de remontes para ganar altura. La salida es genial, un día soleado, sin viento, foqueando sobre distintos tipos de nieve, y cramponaje por la arista cimera, genial! Un descenso bastante rápido nos devuelve al bullicio pistero y terminamos tomando tapas en el bar de la gasolinera (comida casera superrecomendable).
























El miércoles último día, una jornada plagada de de fuera pistas, tubos, palas trilladas, algún rinconcito por desvirgar de nieve polvo,… acabo con las piernas para el arrastre. El jueves regreso a casa, hogar dulce hogar.
Llevaba 5 días sin correr y para retomar el ritmo, que mejor que unas series (dicen que hay que llamarlas repeticiones) de 3X4000, pensaba que los tiempos estarían peor (19’:17’’ 18’:36’’ 18’:30), pero al fina a pesar de quedar hecho polvo me sentí relativamente bien.
El sábado me encontraba cansado, así que decidí recuperar bien, ya que para el domingo me esperaban 26 km de rodaje. El día ha salido claro y se ha ido tapando, un poco lo que me ha pasado a mí. He salido motivado y tranquilo, me notaba fuerte. Los kilómetros me pasaban rápido. He salido des de Premià por el paseo marítimo dirección Barcelona, al llegar a Badalona me parecía que esto era poco, -más, quiero más-, el kilómetro 13 estaba a la altura de las chimeneas de Sant Adrià, allí he dado media vuelta y me he enganchado a un grupito que ha parado en la estación de Badalona. A partir de aquí ha empezado el calvario, el gemelo derecho ha empezado ha hacerme amagos de subirse y he tenido que parar un par de veces a estirar. Cada vez iba peor y los últimos 5 kilómetros me he arrastrado como un caracol, par hacer 2:16, un tiempo digamos que discreto, para decirlo de manera suave. Al acabar he vuelto andando a casa y para colmo, en ese trayecto ha empezado a dolerme el tendón rotuliano de la pierna izquierda, un desastre. He entrado en casa con una cara que daba miedo y con unas ganas locas de dejar de correr para siempre. Después de la siesta los dolores han remitido un poco, al igual que la mala leche que llevaba, veremos como va la semana. A 14 días del día M.

25 comentarios:

Fran dijo...

Tranquil, Ferran, son les setmanes de baixada, ja has fet els deures, ara a mantenir la forma i el ritme per la marató. Quèda't amb les vistes des del cim aquest, quina passada!

karli dijo...

Tranquil Ferran, la d'avui era una tirada amb trampa, al ser la darrera tan llarga, psicologicament es fa molt mes dura, no per la quantitat però si per les ganes de fer-la. Es normal que aquestes alçades t'entri ja la mala llet d'estar fins els pabrots de còrrer aixì que una tirada d'aquestes caracteristiques es fa molt feixuga. No es el millor dia per treure conclusions per que ja n'estas fins al barret!!!
L'entreno ja el tenim i ara tocar baixar el ritme i cuidar-se per arribar al dia D el millor posible.
Veig per altra banda que l'esquiada ha anat molt be, m'alegro que hagis gaudit a tope, psicologicament tambè t'haurà fet aillar-te una mica del tema marató i això tambè es molt positiu per el tarro.
Vinga cuida't i dimarts quedem i sortim a trotar piano piano...si el bessó m'ho permet que jo crec que si.

ANDRES dijo...

ANIMO FERRAN, ESTAS METIENDOLE MUCHA CAÑA A TUS PIERNAS Y ES NORMAL QUE DE VEZ EN CUANDO SE QUEJEN........PERO NO TE PREOCUPES, PRONTO VOLVERAS A ESTAR A TOPE!!!!!!!!

The Dark Knight dijo...

Esos días que pasaste en las alturas te vendrán de maravilla para el maraton.Cuidado ahora, que es cuando parece que nos duele todo,pero que son cosas de los nervios.....lo mejor del dolor es que mientras duele sabes que estás vivo!. 14 días??? solo??? bueno, ahora a estas horas ya son 13...y yo sigo sin creerme que voy a ahcer el maraton de Barcelona....vamos bien!.Un saludo.

MARTA - RAMIRO - ADAM dijo...

Hola crack!!!

Muchos ánimos, mantente fuerte de "coco", que vas perfecto.

He descubierto tu Blog hace relativamente poquito y si te parece bien ya que me encanta he puesto un link en el mio y de paso te he copiado el coundown JE JE.

Ramiro

Un Saludo

robert mayoral dijo...

amb aquests entrenaments d'alçada, t'haurem de fer control antidòping a la marató....
quina vidorra que et fots!!!

Anónimo dijo...

Ya te lo digo yo, que tanto correr no puede ser "güeno".
Suportter.

Ferran Vila dijo...

Hey Fran, si la veritat és que començo a tenir ganes d'acabar aquest repte i començar-ne un altre. La foto no es del cim, a dalt les vistes encara eran mes guapes.

Ja ho se Karli. Lo fotut és que anava molt bé fins que el besso va petar, una llastima. A veure si el bessó i el genoll m'ho permeten el dimarts tiradeta supertranqui per xarrar una estona.

En eso estoy Andrés, ahora a recuperar i a ver como estoy el día 2. Sigue metiendole canya.

Roadrunner ves fente la idea de que el correras, ja està aquí!!!!

Ramiro, vamos "pallá". Jo también linko tu blog. Un saludo y fuerza para Barcelona.

Ja ho veus Robert, fem el que podem, je,je. Això sí, tinc clar que esquiar i preparar una marató no és del tot compatible, al menys per mi. Que hi farem.

Supportter, si no es que se güeno o malo es que cuando empiezas no puedes parar, ja,ja. Lo peor no es lo que llevamos, es lo que nos falta, ja,ja.

Abraham dijo...

No pateeeeeixis Ferran "una mala tarde la tiene cualquiera"...!!!! Tu trankil que en 14 dies estàs com dissabte passat, fet una màkina altre cop i recuperat de bessons i òsties!!!!! No desesperis que ja ens queda poc i has d'estar allà amb la moral pels núvols que ens farà falta campió!!! (Et vàrem trobar a faltar eh dissabte, aquest cop però no vam xerrar tant...) Fins aviat!!!!

Oscar 1977 dijo...

Ferran, no et preocupis, ja ho tens tot fet. Descansa, recupera i agafa ganes!!!!! Esquí de muntanya!!! Això o el de pistes és el que t'hagués agradat dedicar-te, ohi? Jo vaig fer el servei militar a Viella... ja et pot imaginar. El que no entenc massa es el teu tipus de feina...??????

SANTI PONS dijo...

Vull ser com tu! vius a cuerpo de rey!!! na fent, pim pam eh!vaia tela!!! eps, s'ha d'obrir algun tipus d'apostes entre tots els que feu la marató... deixa'm pensar! s'han de fer els entrenos i les competis mes entretingudes, jejejje... una abraçada!

Ferran Vila dijo...

Abraham tranquil que de moral estic bé, amb ganes d'acabar però bé. No m'estranya que no parlesiu gaiere, amb la canya que li foteu.
ABRAHAN BLOG JA!!!!!!!!, je,je.

Oscar, has donat en el clau. De tots els esports que faig (segurament masses), el que més m'agrada i de fet el que mes domino es l'esqui, tan de pista com montanya, tot m'agrda. Però clar hauri d'haver nascut a Xamonix o a Aspen. Ara del Meditarrani tampoc em queixo, eh?. La meva feina? jo tampoc l'entenc gaire, je,je, pero bé, sempre amb clients amunt i avall, congresos, reunions...per això sempre em veiu en un lloc diferent. Això sí del que de debó tinc ganes es d'estar a casa. salut i força.

Ferran Vila dijo...

Santi a veure que t'inventes, OK?. Jo tenia pensada una cosa amb mon pare que diu que no acabaré. La setmana vinent us explico. Per cert com tens el cul despre´s del 400, je,je....400 km en bici mal penssats, ja,ja...
Espreo que ens portis un día d'aquests per les teves rutes cicliste, la de banyoles no, eh?, je,je. Vinga crack, posset a correr ja.

SANTI PONS dijo...

Ferran,
cul, cames i braços encara una mica tocats!!! si si, aqui NINGU ACABA i després pim pam i tots finisher! deixeu d'entrenar d'amagat, no s'hi val!!!! qui va a la marató de Bcn??? fes una llista ...

Byk dijo...

Ei Ferran , sempre estas " de aquí pa alla" t'hauran de fer soci d'honor del Club dels Vividors!!!! m'has d'ensenyar a fer esquí de muntanya, tinc moltes ganes de probar-hO!!! tranquil per la Marato que ja has fet els deures!!! cuida't!!!

Ferran Vila dijo...

Santi dels que passen per aquí que jo sapiga a BCN van:
Karli, Abraham, Oscar,Roadrunner iun servidor. Em sembla que no hem deijo ningú, per que el Robert va?, no ho se.
De tota manera deijat d'opostes. De tot el llistat el "farolillo rojo" és un servidor i sense cap problema, ja tinc prou feina d'aguantar el entrenos i intentar acabar aquesta bestiessa com per picar-me amb aquests monstres. Jo pim pam i xino xano, ja,ja.

Byk, el tema vividor és sempre segons amb qui et compares, je,je. Amb el nivell que em sembla que tens d'esquí lo de montnya ho tens fet. Després de la "punyetera" marató, si vols, organitcem un sortideta.

javipobla dijo...

Ferran no et preocupis que la feina ja la tens feta,ara anar fent manteniment fins el gran dia.
Veig que ets un tot terreny,ho practiques tot.

Unknown dijo...

El mal dia que vas patir va ser un bon entreno per superar el famós muro de la marató. Si vas conseguir fer aquest rodatge el dia de cursa serà més facil.
Les sortidetes per la neu....quina enveja sana, enhorabona.
Ara només quedar tenir present que la feina ja esta feta i a la marató a disfrutar.
Salut

Oscar 1977 dijo...

Ho sabia des de el primer dia que vaig veure la plana del teu bloc!!! Que guapo és l'esquí. Jo ja no el puc practicar doncs em vaig fer un "desgarro" als creuats del genoll dret. Vinga que queda poc!!!!

David Rodriguez Roures dijo...

Hola Ferran soy David,espero que el dolor desaparezca que de lesionados ya somos bastantes y no cabes,a esto se le llama entrenamientos en altura,ahora ya se porque le pegas esos cambios a karli jeje,un saludo.

Ferran Vila dijo...

Sí Javi, soc un cul de mal seient, faig se tot i tot malament, je,je, però m'ho passo de conya. Ara espero recuperar. Air vaig fer un rodatge tranqui sota la pluja i m'ha sentat fatal, torno a tenir el rotulià carregat. A veure si puc fer net per la semna vinent.

A veure com va Santi. Tú també vas a Barna, oi? La muntanya a l'ivern és una canya, te el seu "intringulis" però et dona sensacions que no trobes en lloc.

Oscar, la capçalera del blog em delata. És una foto que vaig fer del Montblanc des de la plaça major de Chamonix, je,je. A veure com acava això, ara mateix estic fotudillo. Lluitarem fins al final.

Hola David, bienvenido a "Acumulando Km". Que conste que corriendo estoy a años luz de Karli. En la bici si que estamos más de tú a tú aunque espero que este verano ya me de unos cuantos palos. De momento la cosa esta malita, pero voy hacer lo posible para recuperar. De aquí al día 2 creo que aun hay tiempo. Saludo. Po cierto, ya te ponog un link para seguirte, espero que te recuperes pronto.

Abraham dijo...

M'apunto a la sortida de Ski!!!!

PLuRieSPoRTiSTa dijo...

Ferran tu tranquil que a la marató, amb un bon descans previ, truras tota la teva qualitat! ;) salut!

Mariona dijo...

Ferran, jo també vindré a la marató, però a fer el 'préssec', jeje... Quina vidorra!!

Ferran Vila dijo...

Això està fet Abrham. Quedem diumenge que ve a Plaça Espanya i organitcem la sortida d'ski, ves en conta que m'han dit que hi ha una cursa, je,je.
ABRAHAM BLOG JA!!!, ja,ja.

Ja ho veurem això, a veure si amb tant desncas al final tinc mandre de correr, je,je.

De pressec res. Tú acumula km que a Nice et faran falta. Enrecordat de la fotiqui.

Powered By Blogger